miércoles, abril 05, 2006

El drac de la supervivència


Al centre de la meva ciutat, veig un drac de fusta cada matí que penso que dóna forces als qui m'envolten. Poca gent, amb les preses del matí, es fixa en aquell troç de fusta històric que segur que sap molts secrets dels seus veïns i també, de les vivències de la ciutat. El drac fa de protector perquè treu foc per la boca, com amanaçant que no es pot entrar a l'edifici. És petit i es troba damunt la porta que dóna accés a l'edifici i on després comença la façana. Està com amagat, però cada dia el descobreixo. I en funció del raigs de sol, desprèn una tonalitat diferent: com si, a més, fos camaleònic.

Veure'l més o menys lluent i invocar-li la seva força s'ha convertit ja en un ritual. I la veritat és que m'agrada. Em fa sentir que puc trobar entre l'asfalt de l'urb un referent de vivències, de records i de la història que cada vegada costa més imaginar quan ets al mig d'una ciutat que, com moltes, viu d'esquenes a la natura i el seu passat històric. El meu drac, de moment, ha sobreviscut al ferotge urbanisme. I tan sols per això, durant el meu trajecte rutinari, ja es mereix una adormida mirada de complicitat matinal.

posted by EMFÀTIC @ 12:42 a. m.