EMFÀTIC

Quan només ens queden les mans

No tinc peus, no em miris així, tot just els he trobat a faltar quan m’he aixecat –rebo una mirada inquisidora a la que estic acostumat.

Es lleva sense pensar-ho dues vegades, es vesteix. No es posa els mitjons, perquè?, no li cal. Surt corrents per no repensar-se i tornar enrera. No cau, estrany sempre ho fa amb el cinquè esglaó, avui no l’ha trepitjat, en cap moment gira la mirada enrera, no vol pensar en la desaparició.

Arriba a la feina, per sorpresa ningú el mira, segur que la Maria ha trucat per avançar la noticia. D’una manera singular, un per un li regalen un somriure acompanyat d’un bon dia, efectivament, pensa ell, és un bon dia, no em fan mal les sabates.

L’humor ha sofert una petita metamorfosi, com no!, sent la llibertat a una pressió que han patit els seus peus durant els últims anys... vol pensar, s’esforça.. però el telèfon no deixa de sonar...l’agafa, contesta, sense presa, amablement, desconcertant!

Retorna a casa pensant com de feliç ha transcorregut la jornada laboral, un dia sense peus. Només el preocupa la causa que ha motivat la desaparició. Just abans d’entrar, hi torna a pensar, però entra com cada dia, com te la costum, es sent estrany, pot sentir cada una de les espores dels seus peus, el neguiteja.

Decideix pujar per les escales, abandonant l'aburgesat assensor, mica en mica els peus es van fent presents, bruts com una guitlla. Accelera ràpidament el pas per tal d'evitar-ho, fins que arriba amb ells destrossats i ensangonats.
La Maria obre la porta acompanyat d'un crit de terror i veient-lo en aquell estat el convida a passar, ell no accepta, tanca la porta de cop i s’asseu damunt l’estora, mentre una sèrie de llàgrimes li regalimen per les galtes, fins a tocar... aquells peus que altre cop comencen a difuminar-se. Les seves parts del cos es solidaritzen i amb lentitud, però sense parar, es van esborrant a mida que li deixen una sensació de plenitud... fa allò que ell vol. Passades unes hores, ja no hi queda res, només un somriure i la sort d’haver pogut gaudir, amb poc temps però amb porfunditat ... de l’amor per la vida

posted by EMFÀTIC @ 9:44 p. m.