jueves, abril 06, 2006

Un rostre entre els rostres


Veig un rostre entre la multitud que s'apropa i se m'acosta. Estem ja a tocar. No sé si conec aquella jove, no sé si fins i tot l'he arribat a somiar, però mirant-la tinc sensacions internes que fan que la senti propera a mi. Com si el destí em portés a ella i jo em pogués permetre el gust d'acaronar-la. Em sento entre perdut i atrevit per pensar en ella, ja que té els ulls perduts perquè observa un llibre que té a les mans i el va fullejant. Sento ànsies de saber l'autor que llegeix i el títol de la novel·la. Estic segur que m'agradaria.

En aquell moment seu a descansar i repasso la silueta de la seva boca, la del seu nas i la dels seus cabells. Són només uns quants segons però a mi em semblen interminables. No vull que em vegi observant-la i per això potser sento fred a les mans. També em veig a mi mateix convuls, ja que deixo transportar-me fascinat pel meu viatge a l'atreviment. El seu silenciós moment de lectura també m'ajuda a evadir-me. Ella marxa primer i jo em quedo mirant-li l'esquena i com els cabells li acaronen l'espatlla.

El trajecte conjunt ha durat poc, però tampoc ha estat fugaç: el meu viatge imaginari no donava per a més. Havia de ser breu però intens. Em consolo a mi mateix pensant que ens tornarem a trobar i que un altre dia serà a la inversa i que jo m'acomiadaré primer. El destí té aquestes coses. Milions de persones que cada matí creuen les mirades, s'observen de reüll i no es diuen res.

posted by EMFÀTIC @ 10:27 p. m.