A un Cargol
Vaig per l’autopista AP-7, si l’eternament colapsada, 6:50 del matí, m’adelanta un cotxe d’aquests grans molt grans, que en la seva grandiloqüència i prepotència et deixa veure només el seu darrera mostrant el que es pensa que és el seu nom TEXTRON, passa a tal velocitat que és incapaç de veure el cargol que hi ha a la dreta, desafortunat!
Baveja iniciant el camí sense presa, no li importa qui el rabassa, és més, cada un dels qui el deixen endarrera suposa un nova experiència. Ho guaita tot de la mateixa manera, amb desig, que mica en mica mostra obrint la boca en senyal d’admiració. És doctorat en assaborir les bones, però també en tastar per recordar les dolentes, tot intentant que no tornin, però res no és segur, ni per algú que faci les coses a poc a poc, gaudint i pensant en com ho fa i com ho disfruta, sentint com a mica en mica la vida però no la pressa li entra per l’antena dreta, per exemple.
Busco, sense defallir, on comença la meva metamorfisi que per voluntat estic produïnt, la lentitud d’aquest escrit em fa acabar-lo per poder-lo penjar, no babejo, però potser ja començo a tindre antenes ...
posted by EMFÀTIC @ 10:14 p. m.
3 Comments:
No hi ha res que em posi més negre que veure un cargol a la graella.
Vigila si comencen a sortir-te les antenes... vigila que pots acabar amb all i oli.
Ni ràpid ni a poc a poc. Amb les dues antenes.
Saludos
Les càmeres lentes són fantàstiques i aquell i l'altre...que esperin.
Publicar un comentario
<< Home