EMFÀTIC: Dia de morts

miércoles, noviembre 01, 2006

Dia de morts

Dia de morts .... de petita em feia por aquesta data, volia imaginar a totes i cada una de les persones que havien conviscut amb nosaltres,: impossible, no ho vaig aconseguir.. Va aparèixer el moment de la creació: el meu cementiri particular, No tenia porta, no cal tancar a ningú que ja no hi és, ni un lloc determinat, s’hi arribava quan hi pensaves molt fortament amb ells. Cada cop, quan el visitaves, canviava de forma, no hi cabien carrers delimitats, potser a voltes calia esquivar les que estaven al terra... una imaginava les tombes, que mai els meus pares m’havien volgut ensenyar, segons el que significaven cada un d’ells... L’àvia Maria amb l’epitafi mestissatge i on la seva làpida sortien dues mans, palmeres, que només apropar-te iniciaven un moviment ritmic que et feia ballar i somriure sense cap motiu ... La Pepeta, que la seva làpida es recolzava en un bastó negre, pero senyor ... El seu marit, on reunia tota la informació de la CNT ... En Manolete, ho explicava, poques vegades cal dir-ho. la mare en un poema... mai m’hagués atrevit a apropar-m’hi, de segur, el toro que el va matar encara rondava per la zona , la tapa, “una capea”

Els anys m’han portat el seny (?) i s’han endut la imaginació... però dies com avui, precedits de fets dussos i inexplicables, m’evoquen el meu cementiri particular ... potser era més intuitiva... tanco els ulls mentres ho penso... tinc la sort de gaudir d’un entorn de gent genial que m’ajuda, compartint, a crèixer i fer més gran aquesta estació de trajecte final...

PD: Gràcies, a tú sobretot, per ser-hi.