A la vida
L’he tingut entre les meves mans
però mai l’he besada.
L’he duta com un cotó
però mai l’he estimada .
L’he guardat dels mals nans
i quan l’he plorada
Ja no he sentit la seva olor
A qui encara la té...
posted by EMFÀTIC @ 10:16 a. m.
sábado, noviembre 11, 2006
L’he tingut entre les meves mans
però mai l’he besada.
L’he duta com un cotó
però mai l’he estimada .
L’he guardat dels mals nans
i quan l’he plorada
Ja no he sentit la seva olor
A qui encara la té...
L'optimisme: la meva religió ............ El somriure: la medecina
3 Comments:
Potser la pèrdua fa valorar més alló que teníem.
Salutacions.
Ben cert, i cal que algú ens recordi el tresor que tenim.
Gràcies
Mentre més la miro
més se m'escapa.
Abrazos
Publicar un comentario
<< Home