EMFÀTIC: Un menjador indiscret

martes, noviembre 07, 2006

Un menjador indiscret

Estic sol a un restaurant japonès. Per això, he triat la finestra, per gaudir dels ocres de la meva ciutat i d'un sol que impacta suaument contra les parets d'unes cases. El cel intueixo de reüll que és d'un blau suau, just l'adient per combinar-se amb els colors lluents de les façanes i la il·luminació del migdia. Estic bé observant la parella tan atractiva que tinc a prop. Ella el mira amb desig i ell li respon amb explicacions eloqüents. Ella, en proporció, és molt més atractiva però ell té un punt de sensualitat que el fa especial. Observo sense voler ser descobert i m'encanta trencar la meva sol·litud pensant en els moments tan màgics que tenen les parelles als restaurants. Tot el decorat sembla posat per a ells: com si s'estigués rodant una pel·lícula. La distància entre ells, la mida de la taula, les grises estovalles, els finestrals càlids, la seva roba armoniosa, els estilitzats palets de fusta...

Potser ells no ho saben, no segur que no ho saben... però envejo el seu moment. De tant en tant, la veu d'ell m'ajuda a desxifrar la seva conversa i dedueixo que parlen de diferents temes, però sobretot de llibres... què interessant! Gaudeixen i els gaudeixo. Es desitgen i els desitjo. Els envejo i s'envegen. El seu moment és tan especial que ni el cambrer sembla que vulgui trencar l'harmonia d'una trobada casual que desperta la meva capritxosa curiositat. Em sento captivat i per això m'emociona el seu regal visual. Un regal digne de ser admirat.