lunes, noviembre 27, 2006

Els nostres somnis

I sóc per tu i tu hi ets per mi. I som i ens tenim sense demostrar-ho. I a vegades necessitem aquests moments per fer realitat el que massa sovint jo imagino i potser tu també, però en el nostre somni sempre fallo jo. És per això que és tan planera la feliciat que no necessita dimensions en l'espai sinó unions: res més que el contacte d'una mà per expressar allò que cada vegada sabem fer menys els humans. Estimar-nos. I estimar-te és indescriptible, tant com el meu atreviment de volguer-ho explicar sense trobar les paraules apropiades al teu somni diari. Perdona'm perquè és aquell nostre somni afectiu i en el qual massa poques vegades jo hi surto.

1 Comments:

At jueves, noviembre 30, 2006, Blogger ecasual said...

Són sentiments inexpresables. Les paraules i els gestos només s'aproximen.

Saludos

 

Publicar un comentario

<< Home