domingo, abril 02, 2006

Silenci dins del no-silenci


Necessito concentrar-me per pensar només en aturar-me. I no trobo el moment. Després vull ser egoista i vull pensar només en un silenci personal que em permeti gaudir en el meu interior. I em costa. I molt! Ens hem convertit en esclaus del soroll i això vol dir que som autòmates del no-silenci.

Estic convencut que necessito aquesta parada personal per ordenar-me, per reequilibrar-me, però jo no tinc una tecla que digui reiniciar. Si la tingués, estic segur que m'acostumaria a utilitzar-la tant com cada vegada que ho faig en el meu ordenador personal. A cada necessitat vital, silenci personal. Descans mental. Conclusió: millor destí d'idees finals.

posted by EMFÀTIC @ 12:12 a. m.