sábado, abril 01, 2006

DUR





Adjectiu que presenta una forta resistència a ésser penetrat, encetat, ratllat; que no cedeix fàcilment a la pressió







Dilluns al matí, massa dur per fer-ho.
Però m‘ho proposo.
Em llevo, no sense abans haver tirat el despertador a terra. . Es trenca. És de mala qualitat, m’hauré de queixar als xinesos de la cantonada... Ja el recolliré, m’importa?... només estic pensant en tú.. ni cinc minuts et dedico i tu en canvi...
Entro a la dutxa, l’aigua és freda de nassos, potser per no pagar? visc en un pis ocupa No té sentit, estic buscant una comoditat burgesa.? Però que carai és la burgesia? i torno a la realitat cridant:


- qui collons ha apagat l’escalfador ? – em respon una veu.

- Mossos d’esquadra! – la segona vegada en una setmana... Aquest tio li vaig? Penso, mentre segueixo cridant mots i frases grolleres que em donen un aspecte de boja
- Em podeu deixar esbaldir! O m’ajudeu? – en menys d’un segon tinc quatre voluntaris. Quina pena!


Els mullo amb aigua freda i surten corrent a buscar... A sa mare, no tinc prou temps per preguntar-ho!, i tu en canvi ets allà, molla, sens deixar de mirar-me amb aquests ulls... i a la teva manera, em somrius i penses, agafa bossa, necessito anar-hi...

Husky – Mingo, ella genial!

posted by EMFÀTIC @ 10:58 a. m.